Conceptes d' Egipte

Art antic egipte: 

L'Antic Egipte estava situat al voltant de les fèrtil terres del riu Nil. La vida social, econòmica i política d'aquesta primera gran civilització estava articulada al voltant de les crescudes del riu Nil.En la història egípcia es distingeixen les següents etapes:

• Prehistòria (Fa més de 10.000 anys), els primers pobladors ocupen la vall del Nil i es dediquen a l'agricultura i la ramaderia.
• Imperi Antic (3100-2200 aC), el rei Menes unifica els petits regnes de l'Alt i el Baix Destaquen els faraons Kheops, Kefren i Micerí, els constructors de les grans piràmides.
• Imperi Mitjà (2100-1800 aC), els faraons van conquerir terres a Núbia, al sud d'Egipte.
• Imperi Nou (1600-1100 aC), destaquen els faraons Tuthmosis III i Ramsès II, van estendre l'imperi per l'Orient.
• Baix Imperi (fins el s. IV aC), els darrers anys van ser dominats per pobles estrangers, perses i grecs.
• Dinastia Ptolemaica (304-30 aC), darrera etapa independent.
• Província de l'Imperi Romà (30 aC) Cleopatra (l'última reina d'Egipte) i Marc Antoni són derrotats a la batalla d'Àccium i Egipte es converteix en una província romana.

Arquitectura:

Les principals construccions van ser poblats, ciutats, temples i com no les famoses piràmides.

LES PIRÀMIDES

• Els egipcis creien que després de la mort i havia una segona vida. Per conservar els cossos per a la nova vida els convertien en mòmies, després les guardaven en un sarcòfag i l'enterraven en una tomba.
• Els faraons es van fer enterrar en piràmides per poder fer aquest últim viatge a aquesta segona vida. Abans d'anar a l'altra vida creien que havien de passar el judici de la deessa Osiris.
• Tipus de tombes:

1. Mastaba: Edifici amb una única planta en forma troncopiramidal i a sota altra planta amb les cambres funeràries
2. Piràmides: Hi han diversos tipus, la primera sorgir a partir d'una successió de mastabes superposades en forma d'escales. 
3. Hipogeus: Eren tombes excavades a l'interior d'una muntanya, amb la cambra camuflada per protegir-les dels lladres de tresors.

                Mastaba                  Piràmide                Hipogeus

                      

Escultura:

L'escultura egípcia constitueix un capítol molt interessant en les seves dues facetes: escultura exempta i de relleu , i en ambdues es donaran pràcticament les mateixes característiques .L'escultura egípcia sorgeix com a representació de la imatge com un element de supervivència . És el mitjà per fixar la personalitat del déu o del difunt . Les característiques principals es mantenen sense canvis importants al llarg de tots els Imperis , encara que es poden observar petites variacions :Mantenen un caràcter de rigidesa , hieratisme , són molt estàtiques . Això és una manera de transmetre la permanència . Hi ha una gran geometrització , l'estàtua s'articula amb plans horitzontals i verticals , de forma octogonal . Els materials més normals són el granit , el basalt i la calcària. L'escultura d'embalum es pot dividir en tres grups : escultura del faraó , escultura cortesana i escultura popular . Entre les dues primeres les diferències són mínimes , però la popular si és molt diferent .

A) Estatuària funerària i religiosa

- La característica fonamental de l'estatuària egípcia és el seu caràcter funerari i religiós, només la trobarem en les tombes i en els temples, la seva temàtica girarà sempre al voltant d'aquests aspectes.- L'estatuària trobada en les tombes es limitarà gairebé exclusivament els retrats com a suport de l'ànima. Els relleus dels enterraments solen tenir aquesta última temàtica també, juntament amb representacions de déus i del difunt realitzant diverses activitats.- En el cas dels temples les escultures de ple volum seran normalment representacions colossals del faraó o de les principals divinitats del panteó egipci.

                     

B) Hieratisme, llei de frontalitat i altres arcaismes

- Els escultors egipcis buscaven des del principi, un cànon ideal del cos humà, que un cop trobat mantenir durant segles. La característica fonamental de la representació de la figura humana a Egipte és el seu marcat hieratisrno, en la rigidesa i falta de naturalitat en el moviment.

- Un altre arcaisme de l'escultura egípcia s'aprecia en l'anomenada llei de frontalitat: a les escultures de ple volum ha generalment un únic punt de vista, frontal, els braços se situen, rígids, enganxats als costats, el clatell sembla rígida, la cap està en una posició central.

- Per finalitzar amb aquest apartat referit al caràcter arcaic de la plàstica egípcia hem d'esmentar la forta geometrització de les seves formes, sobretot en analitzar les diferents parts de l'anatomia que les formen.

                                   

C) Composició i perspectiva en els relleus i pintures

- Tant en els grups escultòrics, com en el relleu i la pintura, ja que aquesta posseeix moltes de les característiques d'aquell, encara que sense oblidar que algunes d'elles són diferents en ambdós casos.

- Les composicions són gairebé sempre extremadament senzilles, consistint en la juxtaposició de les figures unes al costat d'altres en la mateixa posició o actitud.                         

                            

D) Representació de les figures masculines i femenines

- Dins de les característiques generals de l'escultura egípcia, tant si es tracta de ple volum o en relleu, les diferents formes en què apareixen representades les figures masculines o femenines.

- La figura femenina es representarà, amb petites variacions estilístiques segons l'època, sempre amb vestits de lli molt cenyits, que deixen traslluir les formes anatòmiques i detalls del sexe, lleugers i gairebé transparents. Els pentinats seran molt variats i de característiques diferents en cada període.

- Les figures masculines, en concret el faraó, apareix sempre amb el cap cobert, des de l'Imperi Antic amb la corona blanca de l'Alt Egipte, la corona vermella del Baix Egipte, la doble corona o el vel de lli denominat.

- A aquests elements s'afegeixen altres, també propis i exclusius de la reialesa o la divinitat, com la cobra o "uraeus" real i la barba postissa.

- Finalment, esmentar la forma en què es representa a altres figures masculines o femenines, alienes a la reialesa, que és molt variada, podent aparèixer cobertes amb multitud de vestits i tocats diferents, o absència total d'aquests, per tant fins i tot nues o calbes.